Info: Su navegador no acepta cookies. Para poner productos en su carrito y comprar debe habilitar las cookies.
Ritmes · Poesia
Des del moviment més o menys proper o infinitament llunyà dels planetes i les estrelles fins als fenòmens característics i propers dels processos vitals, tot en la natura obeeix un ritme.
L'ésser humà dóna ritme a les seves obres, tant al batec d'una màquina com a una frase musical o als versos d'un poema.
Edicions Saragossa presenta una col·lecció d'obres en les quals el ritme n'és un element bàsic.
L'ésser humà dóna ritme a les seves obres, tant al batec d'una màquina com a una frase musical o als versos d'un poema.
Edicions Saragossa presenta una col·lecció d'obres en les quals el ritme n'és un element bàsic.
L’autora ha omplert una capsa de música amb imatges i paraules, realitats i somnis, viscuts amb el ritme que marca la seqüència del temps en segons, en minuts, dies, setmanes, mesos, anys…
Baula: qualsevol de les peces que formen una cadena.
Lluerna: obertura feta al sostre o a la part alta d’una paret, sovint vidrada, per a deixar penetrar la llum.
El poeta ha bastit records de temps i d’espai i, per servar-ne les imatges i els sentiments, els ha transformat en mots i ritmes poètics. Dibuixa rutes per un mar nostrat que no guarda les petges del viatger...
Els carrers que trepitgem cada dia, els balcons de ferro forjat, les olors i els colors del mercat, el so de l’aigua del brollador en el silenci de la placeta, la rambla...
Sovint manllevem, de poemes i cançons, paraules i imatges poètiques per parlar de l’amor, però no és tan fàcil trobar els mots adequats per a expressar el desig i la sensualitat.
«No se surge de la nada / aunque algunos no lo recuerden.» L’autora es capbussa en els seus records al mateix temps que observa el seu entorn i permet que percepcions i pensaments, emocions i sentiments llisquin…
L’autora ofereix les percepcions, les emocions i els sentiments que neixen de la contemplació reflexiva del seu entorn, el proper i el llunyà. El mar i els blocs de pisos, els paraigües i la lluna, els clàssics grecs i els...
L’autora manifesta el desig de deixar sobre el paper petjades de les pròpies vivències. Encara he de conversar, però a poc a poc / dels fets que queden ben gravats a la memòria…
Sovint, dins la societat anònima que formen els coetanis, sembla que els dies es repeteixin d’una manera monòtona, gairebé automàtica.
L’autor es confessa enamorat de la natura, ens diu que contemplar-la el fa sentir-se embolcallat per l’infinit. També és un enamorat dels homes i dones, viu amb els altres. Observar amb amor les pròpies petjades...
El poeta cerca respostes al misteri de la vida de poema en poema.
El sol i la pluja, les persones estimades i les pedres trepitjades.
L’autor escriu sobre les variants que troba en el camí vital de cada dia. Variants condicionades per un mateix, pels qui l’envolten, per la fe que professa.
- «« Inici
- « Ant.
- 1
- Sig. »
- Final »»
EDICIONS SARAGOSSA · Fernando Poo, 55 baixos 2a · 08005 Barcelona · Tel. / Fax 93 221 00 96 · info@edicionssaragossa.cat
