Vet aquí la teva mare.

Laura Mencía

17,00 IVA inclòs

Arriba un dia en què els fills marxen de casa, s’independitzen. Sovint la narrativa sobre aquest fet es presenta des del punt de vista dels fills, però com ho viuen les mares?

La protagonista de la narració es defineix a si mateixa com una «mare blanca, urbana, de classe mitjana». Fa vint-i-sis anys va infantar una nena, i ara la filla li diu adéu, estrena una nova vida.

La cambra de la filla ha quedat buida de la seva presència i plena de records. La mare mou les caixes que un dia la filla vindrà a buscar i, entre els molts «tresors», troba pàgines que va escriure mentre la nena creixia.

Tot començà el dia que van decidir engendrar un fill. Ser mare va ser un regal que li va canviar la vida.

La va omplir d’esdeveniments tendres: l’embaràs, el part, els primers dies, mesos, anys… I també de moments difícils, especialment la lluita per a conciliar la vida familiar amb la vida laboral.

La narració compagina dos temps: el present, en llenguatge col·loquial, on la protagonista es mostra espontània i directa, amb les emocions a flor de pell, i el passat, en llenguatge narratiu, on retroba, negre sobre blanc en uns fulls de paper, emocions, sentiments i esdeveniments d’una realitat que s’ha escolat amb els fulls del calendari.

Ara, amb seixanta anys, dubta si jubilar-se de la seva tasca a l’ensenyament i percep clarament que mai no es jubilarà de ser mare.

Tot plegat la porta a cercar el camí adequat per a acceptar «la cara i la creu de l’adéu» i retroba l’actitud amb què, anys enrere, tancava el seu escrit: «aquí estic, dempeus, per al que sigui. Per a escriure. Per a viure, vet-ho aquí».

ISBN: 978-84-943877-2-2
*Enviament gratuït en totes les comandes superiors a 16€